Edició que es configura a partir d’una sèrie de recorreguts per diversos cementiris. El mateix moviment acompanyat per l’ull com a dispositiu de lectura conflueixen generant fragments, dibuixos que funcionen com a reflexions o interpretacions sobre la formalització de la mort i la banalització que pot arribar a transmetre. Trobades fortuïtes entre elements, degradació i éssers vius que desmunten l’ordre inicial de les peces trencant el pes simbòlic i elaborant nous missatges.

Un cementiri és un magatzem de persones. Està construït entorn de l’individu que ha mort però aquest no apareix per enlloc, és un territori ocupat completament pels rastres que busquen remarcar la seva existència. Dins de les parets que el delimiten l’experiència és doble, es reafirma que la mort existeix però subratlla que si pots passejar-hi, és perquè tens el privilegi d’estar viu.